L‘altres Límits és una via menor, que li treu tot el suc a un pany de paret on la Roca Alta es desdibuixa. Això no obstant, la tercera tirada és ben bonica, una placa d’aquelles tan típiques de la zona, amb les seves franges i uns bonics moviments en bavaresa. Les reunions són tot un…
La via dels Quatre és tota una lliçó d’estil en els temps que corren. 200 metres de via entorn el V+ sense fer ús d’expansions, ni tan sols a les reunions. Hom podria pensar que ens trobem davant una via exposada, res més lluny de la realitat. Les tirades es troben mig protegides a base…
Quan la part central de la Roca dels Arcs perd empenta trobem una sèrie de vies més modestes però prou interessants per passar un dia d’escalada clàssica sense gaires mal de caps. La Bukanan n’és un bon exemple. De grau moderat i amb passatges prou interessants, brinda l’oportunitat de gaudir un cop més de l’excel·lent…
La Supertramp és sens dubte de les vies més repetides de Terradets. El seu grau moderat i l’excel·lent rocam, a més d’una línia del tot encertada en són els principals responsables. Això ha comportat per contra que els trams més tècnics es trobin inevitablement polits. Malgrat tot, no serà inconvenient per gaudir d’aquest preciós itinerari….
Equipada pel gaudi del personal, amb roca boníssima i si no sanejada a consciència, la Dos Tontos Muy Tontos de ben segur que ja és de les vies més repetides a Àger. Amb un traçat encertat, brinda 5 tirades rodones, on podrem posar en pràctica una gran varietat de tècniques d’escalda: adherències, diedres, fissures, extra…
La Guerreros de la Roca és un regal de via pels qui gaudeixin fent anar la ferralla. Tota ella en fissura menys uns pocs metres de la primera tirada, esdevé el terreny de joc ideal per l’autoprotecció. La via va de menys a més, amb les dues darreres tirades de traca, amb una fissura pregona,…
Bona proposta per als dies més calorosos de l’any. La Integral dels clàssics aprofita la primera part de la via de l’Embut per arribar fins a la part superior del coll que forma el Puro amb la paret. Des d’allà marxa a dretes per encertar una bonica fissura que ens mena al capdamunt de la…
Flirtejant amb els grans sostres que dominen aquest sector de la Pala Alta la Via del Salla troba el pas enmig d’una verticalitat sense concessions. El resultat és una ruta de caràcter esportiu, amb roca sanejada i on la resistència juga un paper fonamental. Aproximació: Sortim de Balaguer per la carretera C-12 com si anéssim…
Aquest hivern tan rigorós ens ha empès més d’un dia a refugiar-nos al Serrat del Poll, on a poc a poc anem descobrint la fornada de vies que s’hi ha obert darrerament. La Misión Imposible, tot i ser més veterana (1997) no s’ha escapat de patir un re-styling per deixar-la al gust del personal. La…
De les vies de la darrera fornada al Serrat del Poll la Nik Gall-Lastir és la que possiblement quedi com a clàssica del sector, juntament amb la degana Olga Frontera. Es tracta d’un itinerari de dificultat molt moderada però mantinguda en el seu grau, d’aquelles que et fan pensar que saps escalar, on sempre tindrem…
Abans de la febre oberturista que patí Terradets a la dècada dels 80 l’Esperó Vidal-Farreny-Albir era una de les vies que albergava més dificultats de la paret. Repetint-la no deixa de sorprendre com a l’any 1975 3 nanos que cap d’ells arribava als 22 anys s’atrevien amb aquella línia tan agosarada i plena d’incertesa; sens…
El Serrat del Poll ha viscut els darrers temps una febrada oberturista que ha deixat les parets ben saturades. L’oferta és variada, tot i que hi predominen les vies de dificultat moderada i amablement equipades, o quasi. La Sordenes Mon Guef és un itinerari que ja havia estat obert d’antuvi i ara s’ha retroequipat pel…
Empetitida per l’extensió que prenen les Parets d’Àger la paret Xurulla resta en un segon pla tot just al costat dels vistosos Puntals. I és baixant d’aquests quan val la pena fer-li una visita per tastar el seu calcari de qualitat premium. La Supergosa és un itinerari preciós, molt ràpid i homogeni en la seva…
A la dreta de la preciosa Ocells de Niló s’enfila aquesta interessant proposta. Més equipada que la seva veïna però també més difícil, hi descobrim tirades engrescadores, com l’inici de la via o el penúltim llarg, enfilant-se per una placa lleugerament desplomada que demana ser resolutius. Una via semi-equipada, amb bona roca, ràpida i amb…
Totalment equipada esdevé una bona opció per passar un matí al sol sense preocupacions. Amb poc compromís, només caldrà que ens decidim pel següent cantell sempre a mà, per seguir progressant per aquest curiós amuntegament de plecs calcaris que formen el Serrat del Poll. La via es fa ràpid i la podem combinar fàcilment amb…
El Tercer Hombre és la típica via d’oferta. Calcari del bo, tirades guapes i assegurances per no patir ni mica ni gens, destí perfecte per les jornades hivernals d’inversió tèrmica. És clar que, equipada per dalt com està, trobarem algun tram ben poca solta per escalar-ho en lliure, com deia aquell: no és or tot el…
El Sòcol del Montroig passa pràcticament desapercebut malgrat la seva gens menyspreable alçada. D’aspecte més aviat lúgubre i tallat per un parell de feixes que li treuen continuïtat i ambient, hi trobem poques línies obertes que s’atreveixin a atènyer la gran feixa que la separa de la contundent Paret dels Sostres. Si deixem de banda…
Segurament es tracta d’una de les vies més repetides de la Pala del Coll; roca de primera, mantinguda i totalment equipada en són sens dubte els principals motius. Agradable i ràpida de fer és la cirereta del pastís per arrodonir una jornada d’escalada a l’agraït Montroig. Aproximació: Sortim de Balaguer per la carretera C-12 com…
Amagat sota el Coll de Porta el seu Sòcol passa discret. No obstant si decidim baixar fins al peu de la paret descobrirem un interessant mur amb prou entitat per ser escalat; a més a més, com a premi a la nostra curiositat podrem gaudir d’una dolomia de força qualitat. Pel que fa a la…
Salvatge i solitari el Doll és paradigma d’escalada d’aventura. Allunyat de modes i corrents, sobretot pels seu rocam de consistència variable, posseïx un grapat d’itineraris d’allò més llaminers on les fissures i les xemeneies marquen el camí a seguir. Quan la paret principal gira cap a l’oest trobem una enorme llastra amb entitat d’agulla que…
La Paret de les Gralles és potser l’única paret del Montsec escalable encarada al nord. D’aspecte més aviat tètric, hi destaca la clàssica Terra Lliure, repetida regularment. A l’extrem esquerra, pràcticament tancant la paret hi trobem la interessant xemeneia GAM. D’una lògica primaria, donada per l’eloqüència de la cicatriu que ressegueix de baix a dalt,…
Camarasa esdevé un destí llaminer als mesos càlids, orientada a l’oest i amb una densitat de vies que depassa a voltes allò que és raonable ha estat un dels destins favorits dels escaladors lleidatans. El Sabardó, més que una agulla és una enorme llastra adossada només separada de la paret els darrers metres abans del…
A la sobre-explotada Agulla del Puro hi trobem aquesta senzilla ruta, que bé pot servir com a introducció a les vies de més d’una tirada. Completament equipada amb parabolts, s’ha allargat per sota (originalment la via començava on ara hi ha la R-1) oferint un via de 2 llargs fraccionables i amb una dificultat molt…
A la banda esquerra de la popular Dama de los Vientos transcorre aquesta petita bona via. Escalada de fissures, hi destaquen els dos primers llargs, atlètics i 100% fotogènics. Bastant equipada haurem d’anar posant alguna peça aquí i allà, sempre en emplaçaments francs.
Via equipada perquè el personal gaudeixi del millor calcari de la Roca dels Arcs. A voltes esdevé il·lògica per no tenir més espai, fins i tot arribant a trepitjar en un parell de trams a la clàssica Montse Pueyo. Malgrat tot posseeix trams realment bonics on només ens haurem de preocupar d’encintar la següent xapa,…
Malgrat la seva modèstia les Agulles de Camarasa amaguen línies sorprenents. La Directa al Sabardó n’és un bon exemple. Pràcticament desequipada, ressegueix una fissura al primer llarg d’una lògica aclaparadora on toca escalar, motiu més que suficient per atansar-nos-hi.
Via de tall clàssic, l’Aventafocs pren com excusa la llaminera llastra del primer llarg per buscar el terreny més lògic fins al cim del Puro esdevenint una mena de variant d’entrada de la clàssica Jopuma. Semi-equipada és una molt bona alternativa a la clàssica Directa i per descomptat a tota l’estesa de parabolts que l’envolten.
Malgrat ser una escalada ben senzilla, la Cresta de la Coma de Gelis bé val una visita, encara que només sigui per gaudir de les exclusives vistes sobre les parets principals de Sant Llorenç.